3. GRANS EIXOS ECONÒMICS

1. La política agrària comuna:

Camperols de l' Edat Mitjana   Video: La PAC

La PAC és una de les  polítiques més importants i un dels elements esencials del sistema institucional de la Unió Europea. La PAC gestiona les subvencions que es donen a la producció agrícola de la Unió. 

HISTORIA: 

La política agrícola comuna es va crear en els anys seixanta, en un moment en què Europa era deficitària en la majoria dels productes alimentaris. Els seus mecanismes es van configurar per resoldre aquesta situació, sent la seva funció principal la de donar suport als preus i les rendes interiors mitjançant operacions d'intervenció i sistemes de protecció fronterera. Es va iniciar el any 1957 en el Tractat de Roma, amb l' objectiu de garantir uns preus per una sèrie de productes sucre, cereals, llet i carn de boví. El que es volia era assegurar uns ingressos mínims i estables per als pagesos. El que es va aconseguir va ser una producciño excesiva d' aquests produces i per tant l' obtenció d0 excedents.


El 1984 va començar una nova etapa de la PAC, en la qual es va limitar la producció dels aliments de l' etapa anterior per tal d' evitar la producció. Van establir una política de quotes, que limitava les subvencions a unes quantitats màximes. 
Aquestes etapes van originar una sèrie de crítiques a la PAC. El Regne Unit i Dinamarca van denunciar ajudes agrícoles eren excesives i els Estats Units es van oposar al nivell tant elevat de protcció aranzelària.

ACTUALITAT

La PAC ha contribuït en el creixament econòmic garantint el subministrament d'una gran quantitat i varietat de productes alimentaris intentant que els preus siguin raonables. La UE es va convertir en el primer exportador i el segon importador de productes agrícoles en tot el món. La PAC acapara 50.000 milions d' euros anuals un 50% del pressupost comunitari.

Video: Anunci de la PAC

Les organitzacions comunes de mercats permeten, fonamentalment, fixar un mateix preu per als productes agraris en tots els mercats europeus, concedir ajudes als productors o professionals del sector, instaurar mecanismes que permetin controlar la producció i organitzar els intercanvis amb  països tercers. Es fomenta així mateix la constitució d'organitzacions de productors que agrupen als agricultors. Altres disposicions regulen les ajudes estatals en favor dels productes considerats i les relacions entre els Estats membres i la Comissió Europea.




2. Polítiques de cohesió: 

Les directrius estratègiques comunitàries són un element important de la nova política de cohesió posterior a 2007. Els Estats membres estableixen les seves prioritats en matèria de política de cohesió en funció de les directrius estratègiques. Les directrius contribueixen a la realització d'altres prioritats comunitàries. Un dels objectius principals de la UE era el foment de la solidaritat de manera que els països membres de més renda contribueixen al desenvolupament dels més pobres i afavoreixen una millor distribució de la riquesa.


Les polítiques de cohesió de la UE tenen dos objectius:

• reforçar la dimensió estratègica de la política de cohesió

Bitllets d' Euro

• garantir una millor integració de la política de cohesió a nivell local: diàleg reforçat entre les associacions formades per la Comissió, els Estats membres i les Regions.  

PRESSUPOST COMUNITÀRI:

• Exaccions agrícoles: impostos sobre les importacions de productes agrícoles (2%) 
• Drets de duanes: aranzel comú per als productes importats de tercers països (14%)
• Quota sobre l' IVA: els estats membres fan aportacions per valor d'un percentatge uniforme sobre la base de l' impost sobre el valor (16%)
•  Quota en relació al PIB: aportacions dels estats en funció del seu producte interior brut (67%)

3. Creació d'una moneda comuna:

El Tractat de la Unió Europea firmat el 1993 va preveura la creació d'una Unió Econòmica i Monetària amb la introducció d'una moneda comuna: Euro (€).

Estats membres de la Eurozona (blau)

El 15 de Desembre del 1995 va començar la creació de la nova moneda però la seva circulació va començar el Gener del 2001, quan van deixar de existir com a sistemes independents les monedes dels onze països de la Unió Europea que es van acollir en el plan de la creació de una moneda única; aquesta és la anomenada zona euro que integra els països d' Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlandia, França, Irlanda, Italia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Dinamarca i el Regne Unit no s'han adaptat al sistema d'una moneda comú. Dinamarca va rebutjar l' euro en el Referèndum que es va celebrar al 28 de Gener del 2000. Tampoc participen al nou sistema de moneda comú els deu països que es van incorporar al maig del 2004. 




4. La defensa de la Competència:


El dret de la comptència és una branca del dret que s' encarrega de regular el comerç mitjançant la fixació de preus i monopolis i prohibint les restriccions il·legals. El seu objectiu és promoure la competència entre empreses ja existents en un mercat i fomentant la qualitat dels béns i serveis en el menor preu possible.


A la Unió Europea va sorgir a Àustria a finals del segle XIX i poc a poc es va anar implantant a la resta d' Europa. El continent europeu va tenir un interès per les lleis de competència més tard que els Estats Units, ja que les empreses europees eren de menor tamany. El Tractat de Roma del 1957 va donar lloc a la creació de la Comunitat Econòmica Europea. Va ser a partir de llavors quan es va impulsar la integració econòmica i la creació del Mercat Únic. Es va iniciar també un  procés de liberització i privatització de les empreses que actualment encara segueix present. 


Actualment, la Política de Competència permet actuar a les autoritats europees o nacionals i permet que cada estat membre mantingui les seves pròpies lleis sempre i quan no siguin contràries al Dret Comunitari Europeu. 

Competència entre Microsoft i Apple

El dret de la Competència Europea es pot dividir en els següents blocs que corresponen als diferents artícles del Tractat de Roma i de la Regulació Europea de Fusions:

• Reglament (CE) número 1 / 2003 del Consell: defineix en quines situacions i de quina manera s'ha d'aplicar el Dret de la competència.

• Article 81 del Tractat CE: prohibint la cartelització.

• Article 82 del Tractat CE: prohibint l'abús d'una posició dominant.

• Article 86 del Tractat CE: prohibint les ajudes d'Estat.

• Regulació Europea de Fusions: regulen la notificació i l'admissió o prohibició de les fusions i adquisicions a nivell europeu.