domingo, 27 de febrero de 2011

POSAT A PROVA SOBRE LA UNIÓ EUROPEA

En aquesta pàgina trobaràs materials i activitats per preparar el control sobre la Unió Europea.
Caldria saber conceptes com:

EUROPEISME: És un conjunt d’ ideologies o moviments polítics per promoure la unificació dels països europeus. Aquest moviment va sorgir a finals del segle XIX amb la celebració de la Conferència Universal per la Pau (1889) i la Conferència de l’ Haia (1899-1907). Aquestes reunions van reforçar el convenciment de que calia millorar la cooperació entre els estats. Al final de la I Guerra Mundial va fer avançar notablement aquest procés  i va fer evident la necessitat de aconseguir la unió supranacional. A aquest convenciment s’hi van unir: Regne Unit, França i Alemanya. Finalment, el moviment europeista va renéixer amb la finalització de la II Guerra Mundial, quan es va celebrar una  nova conferència de l’ Haia en la qual es va crear el Consell d’ Europa que estava integrat per: França, Luxemburg, els països Baixos, Bèlgica, Alemanya i Itàlia. 

FONS DE COHESIÓ: És una finança exclusivament per projectes mediambientals i xarxes transeuropees d’ infraestructures i transport. Els països més afavorits pel FDC han anat canviant. Fins la ampliació de la UE del 2004, Espanya, Irlanda, Grècia, Itàlia i Portugal eren els països que van rebre aquests recursos, però fins el 2013 seran els països de Europa de l’ Est els que reben aquestes ajudes, ja que els seus nivells de renda són inferiors.
CIUTADANIA EUROPEA: La ciutadania europea és un terme que es va instaurar en el Tractat de Maastricht, el 1992, per fer participar a la població en la integració comunitària. Aquesta ciutadania europea dona als habitants dels seus països una sèrie de drets: viatjar, residir, fer intercanvis...
SIGLES:

  • CECA: Comunitat Econòmica del Carbó i l’ Acer, creada el 1951, que establia un mercat únic per aquests dos productes entre els seus membres: França, Bèlgica, Alemanya, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia. Els membres van acceptar la lliure circulació de productes i van delegar un organisme per la gestió comuna.
  • CEE: Comunitat Econòmica Europea, creada en 1957 amb la signatura del Tractat de Roma. L’ objectiu era aconseguir una lliure circulació de mercaderies, capital, persones i serveis amb la supressió de les aduanes i la creació d’ una política econòmica comuna.
  • PAC: Política Agrària Comuna, creada el 1957 en el Tractat de Roma, tenia l’ objectiu de garantir un nivell de vida a la població rural, assegurar uns preus justos als consumidors i garantir aliments de qualitat. La PAC va tenir diferents etapes i va haver d’ assumir una sèrie de crítiques.
  • PESC: Política Exterior de Seguretat Comuna, té 5 objectius:
o   Defensa dels valors comuns , interessos i independència de la UE
o   Enfortiment de la seva seguretat i la dels estats membres
o   Manteniment de la pau i enfortiment de la seguretat internacional
o   Fomentar la cooperació internacional i consolidació de la democràcia i estat de dret
o   Respecte dels drets humans i llibertats fonamentals
  • FEDER: Fons Europeu de Desenvolupament Regional, finança inversions per crear infraestructures i per crear ocupació.
  • UE: Unió Europea, és una entitat jurídica independent dels estats que la componen i té unes competències exclusives econòmiques que els estats membres tenen l’ obligació de complir.
  • UEM: Unió Econòmica i Monetària, pas definitiu que es va fer en el Tractat Maastricht, on es va adoptar la decisió de crear una moneda única, euro, que havia de garantir la lliure circulació de capitals.
  • JAI: Justícia i Afers d’ Interior, s’ ocupa de temes com el terrorisme, immigració clandestina, tràfic de drogues... La creació de l’ Europol, una futura policia europea es una de les novetats més destacades.
  • EURATOM: Comunitat Europea de l’ Energia Atòmica
  • FSE: Fons Social Europeu, finança la formació per a l’insertiment laboral de personal en atur i d’ altres sectors desfavorits.
 Contesta les preguntes següents:
·         Explica la gestació de la Unió Europea, de Roma a Maastricht:
El 25 de Març del 1957 es va signar el Tractat de Roma, a la mateixa ciutat. La signatura d’ aquest va suposar la creació de la CEE, Comunitat Econòmica Europea, que s’ ocupava dels assumptes de caire econòmic. El 7 de Febrer del 1992 es va celebrar el Tractat de Maastricht, on s’ hi va crear l’ actual Unió Europea que va superar el contingut exclusiu econòmic i va començar a tractar també temes polítics. Per tant, el Tractat de Roma va suposar l’ inici d’ una cooperació econòmica entre els estats i el Tractat de Maastricht va provocar el canvi cap a una unió dels estats membres.

·         Com funciona el Parlament europeu?
El parlament europeu és l’ òrgan principal de la Unió Europea, que s’ encarrega de l’ elaboració de normes, d’ aprovar el pressupost i de controlar les actuacions de les altres institucions de la UE.  Des del 1979, l’ any del primer sufragi universal directe, els seus membres són elegits pels ciutadans cada cinc anys. El parlament està format per 785 parlamentaris que representen els estats en una quantitat proporcional a la seva població. Els països amb més escons són Alemanya, amb 99, Regne Unit, França i Itàlia amb 78 escons cadascun, i Espanya li corresponen 54 escons. Els diputats s’ agrupen per grups polítics i no per països.

·         Què ha suposat per Espanya l’ ingrés a la UE?
Prescindint dels esforços requerits per a Espanya per la integració a la CEE, EN GENERAL ha estat un canvi positiu. La seva incorporació ha suposat integrar-se a un mercat més competitiu que l’ espanyol, amb aquest esforç Espanya ha aconseguit la seva definitiva modernitat des d’u n punt de vista econòmic i polític. Políticament, Espanya és avui un país democràtic i un país europeu; econòmicament el sector primari espanyol s’ha accelerat i el comerç ha patit un gran augment.

·         Text sobre l'europesimisme:

Hasta hace poco han estado muy de moda en Estados Unidos los términos europesimismo o euroesclerosis, que describían la pérdida de terreno de Europa en la innovación económica, la carencia de nuevas ideas y, sobre todo, la realidad de unas economías burocratizadas en exceso y carentes de flexibilidad que a duras penas alcanzaban un crecimiento económico del 2% anual, dependiente, además, en gran parte de la expansión del mercado americano.Casi un 20% de la producción europea depende hoy de las exportaciones a Estados Unidos, pero la economía norteamericana comienza a dar síntomas de cansancio y Ronald Reagan tendrá que pedir en Bonn a sus aliados que reactiven sus economías para que puedan sustituir a este país en su papel de locomotora. Europa ha comprado productos americanos por valor de 245.000 millones de dólares desde 1980 y gran parte de los 100.000 millones de dólares del extranjero que está absorbiendo la economía de Estados Unidos, en gran parte destinados a pagar el déficit americano, viene de Europa.Los dos millones de empleos perdidos en el viejo continente en la década que siguió a la crisis petrolera de 1983 se comparaban con los 14 millones ganados en Estados Unidos y los tres millones en Japón, mientras ponía de manifiesto que Europa perdía él tren de la tecnología de punta, que ha supuesto una revolución social y económica que ha colocado ya a EE UU y a Japón en el siglo XXI.
Pero este pesimismo, un trazo .cultural típicamente europeo, era una visión exportada desde la propia Europa y que no había sido creada en América. Un ejemplo de esta actitud es esta tremenda frase del escritor italiano Luigi Barzini: "Los europeos hemos sido reducidos al papel de los griegos en el imperio romano. La función más útil que puede cumplir estos días un italiano o un francés es enseñar a un americano o a un japonés la temperatura adecuada a que debe beber su vino tinto". Pero desde esta orilla del Atlántico, la revista Time no es menos cáustica al escribir que se trata de saber "cómo el viejo continente conserva la gloria de su historia ,y deja de funcionar únicamente como la tienda de antigüedades de América".
Esta sensación negativa ha influido en el diálogo transatlántico, provocando la búsqueda de nuevas fórmulas en la relación estratégica entre EE UU y el Viejo Continente. El entonces subsecretario de Estado para Asuntos Europeos, Lawrence Eagleburger, afirmaba el pasado año su temor de que una Europa occidental en crisis económica y no competitiva será crecientemente desconfiada, proteccionista y más propicia a mirar hacia el Este.
Un reciente estudio publicado por el Hudson Institute sobre Europa y el mundo, dirigido por el ex secretario de Estado Alexander Haig, afirma, por el contrario, que "un prudente optimismo sobre el futuro económico de Europa y sobre la OTAN está mucho más justificado que el pesimisino".
El citado estudio asegura que aunque son necesarios inmensos cambios para poner las economías europeas sobre bases sólidas, el pesimismo sobre un largo estancamiento es exagerado. Incluso con un modesto crecimiento del 2%-3% anual, el producto nacional bruto (PNB) se doblará cada 23 a 35 años".
Pero el informe concluye que la verdadera prueba tanto para los estadistas norteamericanos como para los europeos es "darse cuenta de la interdependencia de sus respectivas sociedades, sino también de sus políticas económicas y de seguridad".Para muchos observadores, en Estados Unidos se está exagerando la decadencia de Europa y las tensiones en la Alianza Atlántica, olvidándose de la aparición de signos de renovación industrial y ajuste económico. Los proyectos del aerobús o el cohete Ariane son ejemplos que muestran que Europa no está tan detrás del Nuevo Continente en tecnología. Delors aseguró en EE UU que Europa, armada con "un nuevo espíritu", hace un esfuerzo importante para superar este desequilibrio tecnológico con EE UU, reforzar su economía y crear un auténtico mercado común.


Analitza el text
Confirmant l’adhesals principis de llibertat, democràcia i respecte als drets humans, a les llibertats fonamentals i a l'Estat de Dret.  
Desitjant augmentar la solidaritat entre els seus pobles, tot respectant-ne la historia, la cultura i les tradicions.
Desitjant enfortir el funcionament democràtic i eficaç de les institucions (...).
Decidits a aconseguir el reforç i la convergència de les economies de cada poble i a crear una unió econòmica i monetària que inclogui, d'acord amb el que es disposa en el present Tractat, una moneda estable i única (... ).
Decidits a promoure el progrés social i econòmic deis seus pobles, dintre de la realització del mercat interior i de l’enfortiment de la cohesió i de la protecció del medi ambient, (. .. ).
Decidits a crear una ciutadania comuna (… ).
Decidits a desenvolupar una política exterior i de seguretat comuna que inclogui, en el futur, la definició d'una política de defensa comuna (… ).
Reiterant lobjectiu de facilitar la lliure circulació de persones (…).
Decidits a continuar el procés de creació d'una unió cada vegada més estreta entre els pobles d'Europa en que les decisions es prenguin de la manera més propera als ciutadans (... )
Han decidit instituir la Unió Europea.
Tractat signat a Maastricht, de febrer del 1991
Explica els acords principals que s'hi estableixen i emmarca el Tractat en el seu context històric.
·         Acord a la defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals
·         Acord sobre la creació d’una societat democràtica i solidària
·         Creació d’una moneda única= euro €
·         Establiment de les polítiques de cohesió
·         Creació de la ciutadania europea
·         Creació de la PESC
·         Dret de la ciutadania europea
·         Creació de la UE
Quins progressos en la constitució de la Unió Europea es manifesten en el Tractat de Maastricht si el comparem amb el Tractat de Roma?
En el Tractat de Roma es va crear la CEE i la EURATOM, dues institucions de la Comunitat Europea que s’ encarregaven dels assumptes de caire econòmic. A més, els països membres eren sis. Amb el Tractat de Maastricht la UE fa un pas endavant i s’ estableixen uns acords de cooperació tant econòmics com polítics, sense prescindir del nombre dels països membres, Europa dels Quinze.
Que significa l’expressió una política exterior i de seguretat comuna?
Significa la creació de la PESC. Una de les polítiques de la UE que s’ estableixen en el Tractat de Maastricht és la creació de la UE com una societat democràtica i solidària. El model europeu adopta diferents formes, segons cada país, però tots segueixen les polítiques per reduir les desigualtats socials. La PESC és un mitjà per dur a termes aquesta política, i té cinc objectius a destacar:
­   Defensa dels valors comuns, interessos i independència de la unió
­   Enfortiment de la seva seguretat i la dels seus estats
­   Manteniment de la pau i enfortiment de la seguretat internacional
­   Cooperació internacional i consolidació de la democràcia i estat de dret
­   Respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals
La formació de la Unió Europea ha passat por diverses etapes. Explica-les de manera sintètica, tot explicant-ne els objectius.
1.      Inici del moviment europeista a finals del segle XIX amb la celebració del Congres Universa per la pau (1889) i la celebració de la conferència de l’ Haia(1899-1907) amb la intenció de millorar la cooperació entre els estats.


2.      El fi de la I Guerra Mundial va evidenciar la necessitat de avançar cap a la unió supranacional, a aquest convenciment s’hi van afegir: Regne Unit, França i Alemanya. El 1920 a Viena es va crear el moviment de la Unió Panaeuropea, quan empresaris i financers van dunar el suport.
3.      La finalització de la II Guerra Mundial va fer renéixer aquest moviment amb la celebració d’una nova Conferència de l’ Haia (1948) on es va proposar la creació del Consell d’ Europa (1949) integrat per 10 països: Bèlgica, Regne Unit, Luxemburg, Països Baixos, Itàlia, França, Dinamarca, Irlanda, Suècia i Noruega. En aquesta conferència es va crear en Conveni Europeu dels Drets Humans.
4.      Creació de la CECA(1951), Comunitat Europea del Carbó i l’ Acer, integrada per sis països amb l’objectiu de crear un mercat únic per aquests dos productes.
5.      El 25 de Març del 1957 va tenir lloc la signatura del Tractat de Roma, on es van crear la CEE i l’ EURATOM amb finalitats econòmiques, crear un mercat de lliure circulació de persones, serveis, mercaderies i capital.
6.      Per finalitzar, el 1992 es va celebrar el Tractat de Maastricht en el qual es va crear la Unió Europea que va superar el contingut econòmic per també contingut polític.


Creació del consell d’ Europa
Gener del 1949
Tractat de Roma (creació de la CEE, EURATOM)
25 de Març del 1957
Inici de la PAC
1957
Tractat de Maastricht
7 de febrer del 1992
Acords de Schengen
1985
Acta única europea
1986
Inici de circulació de l’euro €
1 de gener del 2002
Primeres eleccions al Parlament Europeu
1979

·         La Unió Soviètica estava governada per 15 persones no electes que s’ anomenaven mútuament. La UE està governada per 12 persones que es nombren mútuament i que es reuneixen en secret.
·         La UE té un parlament electe. La Unió Soviètica tenia un parlament similar, “Soviet Suprem” que aprovava les decisions del “PILOT BURO”.
·         La UE va ser creada per coacció i prepotència econòmica, en canvi, la Unió Soviètica va ser creada per coacció i per ocupació militar.
·         La Unió Soviètica va crear una entitat històrica: el poble soviètic, havien d’ oblidar la seva nacionalitat, tradicions ètniques i costums. La UE vol crear una entitat històrica, volen que suprimim el sentiment nacional, no volen que siguem britànics o espanyols, volen que siguem EUROPEUS, que visquem com una entitat multinacional.
·         La URSS va destruir la relació ESTAT-NACIÓ, i Brussel·les vol absorbir els ESTATS-NACIÓ.
·         A la Unió Soviètica va sorgir el Gulag, els que s’exposen o s’ oposen són silenciats o castigats. A la UE també tenim un Gulag, correcció política, quan algú tracta de dir el que pensa serà condemnat al ostracisme

­    Gulag: sistema penal de camps de treball forçats. Era el lloc on s’ empresonaven als presoners polítics com a mecanisme de repressió a la oposició política del Estat.
­    Ostracisme: desterrar durant un cert temps a un ciutadà per oposició política.
­    Pilot Buro:
­    Soviet suprem: parlament de la URSS. Representava als interessos de totes les persones de la Unió Soviètica sense tenir en compte la seva nacionalitat.