1. MOVIMENT EUROPEÏSTA

Bandera de la UNIÓ EUROPEA

Video introductori: "Construcció de la UE" 

1. Els orígens de l’europeísme

L’europeisme contemporani, va tenir una importancia notable des del final del segle XIX.
Va haver progressos en el terreny que comportava la idea de la unificació d’Europa. Els congressos Universals per la Pau, van contribuir-hi molt. Van ser celebrats a partir del 1889. Una d’elles les conferencies de l’Haia, que consistí en buscar una certa homologia entre les normes del dret internacional privat a nivell mundial.
Un dels objectius d’aquestes reunions era impulsar l’avenç de les lleis legals, que en definitiva van acabar sent acceptades pels països europeus, i així es va donar pas a la millor a de la cooperació entre els Estats.
Una de les grans causes de l’avenç del moviment europeista es va donar amb el motiu del final de la primera guerra mundial, que va remarcar l’evidencia d’haver de crear una unió supranacional, de manera que s’evités de nou l’enfrontament bèlic, i europa quedés unida, i amb unes normes i lleis en comú, acceptades per tots els Estats.
A més, era evident el gran poder economic i financer que posseïen els EUA, aquest detall va fer que el moviment europeísta es repensés la seva unió, però encara i així davant aquesta situació els governs europeus, van tenir clar que l’Europa del futur, necessitava una certa unificació per avançar, i no caure en els mateixos conflictes que havia patit anteriorment.
Així doncs molts empresaris i altres financers van donar peu a la creació de la Unió Paneuropea, fundat a Viena, al començament del 1920.

VIDEO: Comparació de la UE amb la Unió Soviètica 

2. Creació de la CECA:

Bandera de la CECA

La Comunitat Europea del Carbó i l' Acer va ser la primera organització supranacional que és considerada l' origen de la UE. Aquesta va ser creada el 18 d' abril de l' any 1951 a la ciutat de París pels governs de la República Federal Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i els Països Baixos. La seu de la CECA està situada actualment a la ciutat de Luxemburg.
L' any 1969 la Unió Europea es va fusionar amb la CEE i la CEEA (Euratom) creant així el que es coneix com Comunitats Europees. La CECA va continuar existint de manera independent com a comunitat supranacional ja que la CEE i la CEEA es van adherir a la UE. L' any 2002 però aquestes dues institucions es van expirar i la CECA va ser absorbida per la UE. 


Institucions de la UE i la CECA:

CECA	Unió Europea
Alta Autoritat	Comissió Europea
Assemblea Comuna	Parlament Europeu
Consell de Ministres	Consell de la Unió Europea
Cort de Justícia	Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

3. Tractat de Roma i la CEE

Euro (€) moneda comuna de la UE

El 25 de Marcç del 1957 els 6 països de la CECA van signar el Tractat de Roma, que va instituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i al mateix temps, també va intituir la Comunitat Europea de l' Energia Atòmica anomenada també Euratom. La signatura d' aquest tractat tenia l' objectiu d' aconseguir la lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i capital. El medi per aconseguir aquest objectiu era suprimir les barreres duanenres i desenvolupar una política econòmica comuna creant una única moneda: l' euro (€).


El Tractat atribuïa a les institucions comunes la competència exclusiva en els tres eixos de la política econòmica: el transport, l' agricultura i el comerç exterior. 

• TRANSPORT: En aquesta institució es va establir la competència per tal de millorar les xarxes de transport i la homogenització de les lleis que el controlen.

• AGRICULTURA:  Es va establir la Política Agrària Comuna (PAC). Aquesta és una de les polítiques més importants i més esencials de la UE.           

EXEMPLE: En la política pesquera comuna la PAC estableix les quotes per tal de limitar la         quantitat de peix que cada país membre pot capturar.

• COMERÇ: La EFTA va fer una proposta com a alternativa de la CECA. Consistia en establir una àrea de lliure comerç suprimint les barreres comercials i els aranzels per la circulació de mercaderies. A la proposta britànica s'hi van unir: Islàndia, Noruega, Suïssa, Dinamarca, Àustria, Suècia i Portugal

4. La ampliació comunitària:
La ampliació comunitària de la Unió Europea va suposar la transformació de sis països ja membres de la UE: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Països Baixos i Luxemburg. Aquest va ser un procés difícil i poc esperat que va generar un sentiment pessimista anomenat europessimisme.


Poc a poc, els èxits que va anar conseguint la unitat van propiciar les ganes de que altres estats s'hi integréssin. El 1973 Irlanda, Regne Unit i Dinamarca es van adherir a aquesta comunitat. Vuit anys més tard va ser Grècia el país que es va unir, i finalment el 1985 es van adherir Espanya i Portugal. Amb aquest procés es va passar de l' Europa dels 6 a l' Europa dels 12. 

Mapa dels països pertanyents a la UE

Aquesta nova comunitat va crear un cos legal comú, on els països membres deleguen una part de la seva sobirania a les institucions supranacionals. 
Cal afegir que també s' amplien els camps d' actuació i, no només en àmbits econòmics. L' any 1985, alguns dels països membres van firmar el Tractat de Schengen , però no va ser dins el 1995 que va entrar en vigor. Posteriorment, 1986 es van obrir altres àrees: de seguretat, de defensa i de medi ambient.