domingo, 19 de diciembre de 2010

1. MOVIMENT EUROPEÏSTA



Bandera de la UNIÓ EUROPEA

Video introductori: "Construcció de la UE" 
1. Els orígens de l’europeísme

L’europeisme contemporani, va tenir una importancia notable des del final del segle XIX.
Va haver progressos en el terreny que comportava la idea de la unificació d’Europa. Els congressos Universals per la Pau, van contribuir-hi molt. Van ser celebrats a partir del 1889. Una d’elles les conferencies de l’Haia, que consistí en buscar una certa homologia entre les normes del dret internacional privat a nivell mundial.
Un dels objectius d’aquestes reunions era impulsar l’avenç de les lleis legals, que en definitiva van acabar sent acceptades pels països europeus, i així es va donar pas a la millor a de la cooperació entre els Estats.
Una de les grans causes de l’avenç del moviment europeista es va donar amb el motiu del final de la primera guerra mundial, que va remarcar l’evidencia d’haver de crear una unió supranacional, de manera que s’evités de nou l’enfrontament bèlic, i europa quedés unida, i amb unes normes i lleis en comú, acceptades per tots els Estats.
A més, era evident el gran poder economic i financer que posseïen els EUA, aquest detall va fer que el moviment europeísta es repensés la seva unió, però encara i així davant aquesta situació els governs europeus, van tenir clar que l’Europa del futur, necessitava una certa unificació per avançar, i no caure en els mateixos conflictes que havia patit anteriorment.
Així doncs molts empresaris i altres financers van donar peu a la creació de la Unió Paneuropea, fundat a Viena, al començament del 1920.


VIDEO: Comparació de la UE amb la Unió Soviètica 


2. Creació de la CECA:
Bandera de la CECA
La Comunitat Europea del Carbó i l' Acer va ser la primera organització supranacional que és considerada l' origen de la UE. Aquesta va ser creada el 18 d' abril de l' any 1951 a la ciutat de París pels governs de la República Federal Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i els Països Baixos. La seu de la CECA està situada actualment a la ciutat de Luxemburg.
L' any 1969 la Unió Europea es va fusionar amb la CEE i la CEEA (Euratom) creant així el que es coneix com Comunitats Europees. La CECA va continuar existint de manera independent com a comunitat supranacional ja que la CEE i la CEEA es van adherir a la UE. L' any 2002 però aquestes dues institucions es van expirar i la CECA va ser absorbida per la UE. 


Institucions de la UE i la CECA:


CECA Unió Europea
Alta Autoritat Comissió Europea
Assemblea Comuna Parlament Europeu
Consell de Ministres Consell de la Unió Europea
Cort de Justícia Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees




3. Tractat de Roma i la CEE


Euro (€) moneda comuna de la UE
El 25 de Marcç del 1957 els 6 països de la CECA van signar el Tractat de Roma, que va instituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i al mateix temps, també va intituir la Comunitat Europea de l' Energia Atòmica anomenada també Euratom. La signatura d' aquest tractat tenia l' objectiu d' aconseguir la lliure circulació de mercaderies, serveis, persones i capital. El medi per aconseguir aquest objectiu era suprimir les barreres duanenres i desenvolupar una política econòmica comuna creant una única moneda: l' euro (€).


El Tractat atribuïa a les institucions comunes la competència exclusiva en els tres eixos de la política econòmica: el transport, l' agricultura i el comerç exterior. 


  • TRANSPORT: En aquesta institució es va establir la competència per tal de millorar les xarxes de transport i la homogenització de les lleis que el controlen.

  • AGRICULTURA:  Es va establir la Política Agrària Comuna (PAC). Aquesta és una de les polítiques més importants i més esencials de la UE.           
EXEMPLE: En la política pesquera comuna la PAC estableix les quotes per tal de limitar la         quantitat de peix que cada país membre pot capturar.


  • COMERÇ: La EFTA va fer una proposta com a alternativa de la CECA. Consistia en establir una àrea de lliure comerç suprimint les barreres comercials i els aranzels per la circulació de mercaderies. A la proposta britànica s'hi van unir: Islàndia, Noruega, Suïssa, Dinamarca, Àustria, Suècia i Portugal
4. La ampliació comunitària:
La ampliació comunitària de la Unió Europea va suposar la transformació de sis països ja membres de la UE: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Països Baixos i Luxemburg. Aquest va ser un procés difícil i poc esperat que va generar un sentiment pessimista anomenat europessimisme.


Poc a poc, els èxits que va anar conseguint la unitat van propiciar les ganes de que altres estats s'hi integréssin. El 1973 Irlanda, Regne Unit i Dinamarca es van adherir a aquesta comunitat. Vuit anys més tard va ser Grècia el país que es va unir, i finalment el 1985 es van adherir Espanya i Portugal. Amb aquest procés es va passar de l' Europa dels 6 a l' Europa dels 12. 
Mapa dels països pertanyents a la UE
Aquesta nova comunitat va crear un cos legal comú, on els països membres deleguen una part de la seva sobirania a les institucions supranacionals. 
Cal afegir que també s' amplien els camps d' actuació i, no només en àmbits econòmics. L' any 1985, alguns dels països membres van firmar el Tractat de Schengen , però no va ser dins el 1995 que va entrar en vigor. Posteriorment, 1986 es van obrir altres àrees: de seguretat, de defensa i de medi ambient.





2. LA CONSTITUCIÓ DE LA UE

1. La construcció de la UE:

Robert Scuman
La segona guerra mundial va deixar a Europa, tradicionalment el continent denominador del panorama internacional, en una situació de devastació i debilitat. Una sèrie de polítics, coneguts com "els pares d' Europa"(Robert Schuman, Jean Monet, Konrad Adenauer), van formular la idea de construir uns "ESTATS UNITS D'EUROPA" com a solució per superar la prostració i evitar nous enfrontaments entre països del vell continent. A partir de la Declaració de Schuman, aquest projecte de construcció europea es va anar fent realitat i, més de mig segle després, la Unió Europea ha aconseguit aprovar la seva primera Constitució en la historia.

El procés de integració europea va tenir avenços i retrocessos, ja que hi havia diferents maneres de concebre la construcció. Per això, tant el 1951, quan es va fundar la CECA, com el 1957, quan es van constituir la CEE i la EURATOM, faltaven alguns països europeus, entre ells: el Regne Unit. Aquest preferia la via de cooperació davant a la integració i per això, dos anys després d' haver-se firmat els Tractats de Roma, va patrocinar la formació de la Associació Europea del Lliure Canvi (AELC, 1959). Finalment, el 1973, juntament amb Dinamarca i Irlanda, va acabar acceptant la integració europea.
Posteriorment, el 7 de Febrer del 992 es va celebrar el Tractat de Maastricht, on es va crear la Unió Europea i va superar el contingut econòmic i vem passar a un contingut també polític.
La Unió Europea és una entitat jurídica independent dels estats que la componen, que té una sèrie de competències i el seu compliment és obligat per part de tots els estats membres. En aquesta institucó destaquen tres pilars:
  • Tractats comunitàris (TC): Recullen les polítiques de la Unió en els quals els estats han cedit la sobirania i adopten decisions comunes.
  • Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC): Compren la cooperació entre governs per empendre les accions comunes en la matèria de política exterior.
  • Justícia i Afers d' Interior (JAI): S' ocupa de temes com el terrorisme, immigració clandestina i tràfic de drogues. La creació de l' Europol és una de les novetats més dstacades, és una futura policia europea.
La ciutadania europea és un nou terme que es va crear en el Tractat de Maastricht que permet circular i residir lliurement als països de la Comunitat, ens dona el dret de votar i de ser elegit a l' Estat en les eleccions europees i municipals.



2. Institucions comunitàries: 


Diputats de la setena legislatura del PE
- Parlament Europeu: Aquest té, fonamentalment tres funcions principals: examinar i adoptar la legislació europea, aprobar el presupost de la Unió Europea i efectuar el control democràtic de les altres institucions, sobre tot de la comissió. A més, el Parlament ha de donar la aprobació definitiva als acords internacionals, com la adhesió de nous estats membres a la UE o acords d' associació i comerç entre altres països i la Unió Europea. 




- Consell Europeu: La seva missió és impulsar i definir les orientacions polítiques generals de la Unió Europeai, arbitrar o desbloquejar els temes més difícils. També té atribucions en la Política Exteriors i Seguretat Comuna. El consell europeu està compost pels Caps d' Estat i/o Govern dels països membres i el president de la Comissió europea que poseeix veu però no vot. Els Caps d' Estat i/o Govern estan assistits pels ministres d' afers exteriors. També acudeixen els comissaris que tampoc tenen dret a vot. 
Unió


- Comissió Europea: És una institució políticament independent que respresenta i defensa els interessos de la Unió Europea i en regenta el poder executiu. El seu principal objectiu és la legislació entorn a polítiques i programes d' acció sent el responsable d' aplicar les decisions del Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea. Actualment està compost per 27 comissaris. 

Seu del consell de la Unió
- Consell de la UE: És la institució de la Unió Europea en la qual s'hi troben representats els governs nacionals dels 27 Estats membres a través dels seus ministres, i a la que li correspon juntament amb el Parlament Europeu les funcions legislatives i presupostàries. 


- Tribunal de justícia de la UE: És la institució de la Unió Europea que compleix la funció d 'òrgan de control del Dret comunitàri Europeu i es caracteritza per la seva naturalesa judicial i supranacional. La seva funció principal és garantitza les lleis comunitàries. 




3. Darreres adhesions a la UE:

La Unió Europea s'ha anat ampliant al llarg del temps. En tota la historia la UE ha patit sis processos d' ampliació. 

 1). 1958: Els estats fundadors de la CECA, de la CEE i de la EURATOM ( Bèlgica, República Federal Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos).


2). 1973: Es van incorporar el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca (incluïnt Groenlandia i les Illes Feore)


3). 1981: Grècia es va incorporar però el 1985 Groenlandia va abandonar per causa del Referèndum del 1982


4). 1986: Va tenir lloc la incoporació de Espanya i Portugal.


5). 1990: La República Federal Alemanya i la República Democràtica Alemanya van crear una nova RFA unificada. Aquest fet va comportar una ampliació de la UE sense que aquesta augmentés el nombre d' estats membres.


6). 1995: Es van incoroprar Àustria, Finlandia i Suècia.


7). 2004: El 1 de maig del 2004 la UE es va ampliar amb la adhesió de la República Txeca, Xipre, Eslovaquia, Eslovenia, Estonia, Hongria, Lituania, Malta i Polonia. 

8). 2007: Última ampliació amb la incorporació de Romania i Bulgaria. 



Actualment Croacia, Islàndia, Antiga República Yugoslava de Macedonia, Montenegro i Turquía són els països candidats per incorporar-se a la Unió Europea. Però els candidats potencials per la ampliació de la UE són: Albania, Bosnia y Herzegovina, Kosovo i Serbia.



Països potencials per la UE

3. GRANS EIXOS ECONÒMICS

1. La política agrària comuna:
Camperols de l' Edat Mitjana   Video: La PAC
La PAC és una de les  polítiques més importants i un dels elements esencials del sistema institucional de la Unió Europea. La PAC gestiona les subvencions que es donen a la producció agrícola de la Unió. 

HISTORIA: 
La política agrícola comuna es va crear en els anys seixanta, en un moment en què Europa era deficitària en la majoria dels productes alimentaris. Els seus mecanismes es van configurar per resoldre aquesta situació, sent la seva funció principal la de donar suport als preus i les rendes interiors mitjançant operacions d'intervenció i sistemes de protecció fronterera. Es va iniciar el any 1957 en el Tractat de Roma, amb l' objectiu de garantir uns preus per una sèrie de productes sucre, cereals, llet i carn de boví. El que es volia era assegurar uns ingressos mínims i estables per als pagesos. El que es va aconseguir va ser una producciño excesiva d' aquests produces i per tant l' obtenció d0 excedents.


El 1984 va començar una nova etapa de la PAC, en la qual es va limitar la producció dels aliments de l' etapa anterior per tal d' evitar la producció. Van establir una política de quotes, que limitava les subvencions a unes quantitats màximes. 
Aquestes etapes van originar una sèrie de crítiques a la PAC. El Regne Unit i Dinamarca van denunciar ajudes agrícoles eren excesives i els Estats Units es van oposar al nivell tant elevat de protcció aranzelària.


ACTUALITAT

La PAC ha contribuït en el creixament econòmic garantint el subministrament d'una gran quantitat i varietat de productes alimentaris intentant que els preus siguin raonables. La UE es va convertir en el primer exportador i el segon importador de productes agrícoles en tot el món. La PAC acapara 50.000 milions d' euros anuals un 50% del pressupost comunitari.

Video: Anunci de la PAC
Les organitzacions comunes de mercats permeten, fonamentalment, fixar un mateix preu per als productes agraris en tots els mercats europeus, concedir ajudes als productors o professionals del sector, instaurar mecanismes que permetin controlar la producció i organitzar els intercanvis amb  països tercers. Es fomenta així mateix la constitució d'organitzacions de productors que agrupen als agricultors. Altres disposicions regulen les ajudes estatals en favor dels productes considerats i les relacions entre els Estats membres i la Comissió Europea.




2. Polítiques de cohesió: 

Les directrius estratègiques comunitàries són un element important de la nova política de cohesió posterior a 2007. Els Estats membres estableixen les seves prioritats en matèria de política de cohesió en funció de les directrius estratègiques. Les directrius contribueixen a la realització d'altres prioritats comunitàries. Un dels objectius principals de la UE era el foment de la solidaritat de manera que els països membres de més renda contribueixen al desenvolupament dels més pobres i afavoreixen una millor distribució de la riquesa.


Les polítiques de cohesió de la UE tenen dos objectius:
  • reforçar la dimensió estratègica de la política de cohesió
Bitllets d' Euro
  • garantir una millor integració de la política de cohesió a nivell local: diàleg reforçat entre les associacions formades per la Comissió, els Estats membres i les Regions.  
PRESSUPOST COMUNITÀRI:
  • Exaccions agrícoles: impostos sobre les importacions de productes agrícoles (2%) 
  • Drets de duanes: aranzel comú per als productes importats de tercers països (14%)
  • Quota sobre l' IVA: els estats membres fan aportacions per valor d'un percentatge uniforme sobre la base de l' impost sobre el valor (16%)
  •  Quota en relació al PIB: aportacions dels estats en funció del seu producte interior brut (67%)
3. Creació d'una moneda comuna:
El Tractat de la Unió Europea firmat el 1993 va preveura la creació d'una Unió Econòmica i Monetària amb la introducció d'una moneda comuna: Euro (€).
Estats membres de la Eurozona (blau)
El 15 de Desembre del 1995 va començar la creació de la nova moneda però la seva circulació va començar el Gener del 2001, quan van deixar de existir com a sistemes independents les monedes dels onze països de la Unió Europea que es van acollir en el plan de la creació de una moneda única; aquesta és la anomenada zona euro que integra els països d' Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlandia, França, Irlanda, Italia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Dinamarca i el Regne Unit no s'han adaptat al sistema d'una moneda comú. Dinamarca va rebutjar l' euro en el Referèndum que es va celebrar al 28 de Gener del 2000. Tampoc participen al nou sistema de moneda comú els deu països que es van incorporar al maig del 2004. 




4. La defensa de la Competència:


El dret de la comptència és una branca del dret que s' encarrega de regular el comerç mitjançant la fixació de preus i monopolis i prohibint les restriccions il·legals. El seu objectiu és promoure la competència entre empreses ja existents en un mercat i fomentant la qualitat dels béns i serveis en el menor preu possible.


A la Unió Europea va sorgir a Àustria a finals del segle XIX i poc a poc es va anar implantant a la resta d' Europa. El continent europeu va tenir un interès per les lleis de competència més tard que els Estats Units, ja que les empreses europees eren de menor tamany. El Tractat de Roma del 1957 va donar lloc a la creació de la Comunitat Econòmica Europea. Va ser a partir de llavors quan es va impulsar la integració econòmica i la creació del Mercat Únic. Es va iniciar també un  procés de liberització i privatització de les empreses que actualment encara segueix present. 


Actualment, la Política de Competència permet actuar a les autoritats europees o nacionals i permet que cada estat membre mantingui les seves pròpies lleis sempre i quan no siguin contràries al Dret Comunitari Europeu. 


Competència entre Microsoft i Apple
El dret de la Competència Europea es pot dividir en els següents blocs que corresponen als diferents artícles del Tractat de Roma i de la Regulació Europea de Fusions:






  • Reglament (CE) número 1 / 2003 del Consell: defineix en quines situacions i de quina manera s'ha d'aplicar el Dret de la competència.
    • Article 81 del Tractat CE: prohibint la cartelització.
    • Article 82 del Tractat CE: prohibint l'abús d'una posició dominant.
    • Article 86 del Tractat CE: prohibint les ajudes d'Estat.
    • Regulació Europea de Fusions: regulen la notificació i l'admissió o prohibició de les fusions i adquisicions a nivell europeu.

    Que significa ser un ciutadà europeu?

    Unió Europea
    Principalment, ser un ciutadà europeu és una persona que viu en un país membre de la Unió Europea i com a conseqüència té una sèrie de drets.


    Alguns d' aquests drets, entre d' altres, són: 
      

    • Residir i treballar lliurement en els venticinc Estats que integren la Unió Europea, sense visat ni permís de treball.

    • Seguir cursos de grau o postgrau en universitats europees, amb la tarifa per europeus.

    • Transmetre la ciutadania europea a fills i cònjuge.
    • Tenir protecció dels consolats europeus, quan es viatja o es resideix a l'estranger.

    • Realitzar qualsevol activitat comercial prevista per la Unió Europea.

    4. UNIÓ EUROPEA AL MÓN

    1. Una potència econòmica:

    Des del punt de vista economic la primera potència mundial són els Estats Units i els segueixen China, França, Japó, Russia, Regne Unit, Alemania, Brasil, España, Italia i India. Algunes llistes mostren a blocs econòmics com a potència mundial a la Unió Europea
     
    La Unió Econòmica Monetaria es basa amb la creació d'un mercat interior de la Unió Europe en les que s' aplicaran les polítiques i regulacions econòmiques dels Estats membres. 
    Aquesta conforma el marc per l' estabilitat econòmica subjectada per un banc central independent i unes obligacions jurídiques imposades pels Estats membres. 
    Banc Central Europeu
     Els intercanvis comercials entre els Estats membres de la UE arriben al 60% del seu comerç total, la UEM és el complement natural del mercat únic. Aquest mercat funcionarà amb una major eficacia i desenvoluparà plenament els seus efectes beneficiosos. 
    El Banc Central Europeu (BCE): Va ser Creat el 1998, amb la signatura del Tractat de Maastricht, para introduir i gestionar la nova moneda, efectuar operacions amb divisas i  garantitzar el bon funcionamient dels sistemes de pagament.



    2. Una societat democràtica i solidària:

    Democràcia
    Els Drets Humans, la Democràcia i l' Estat del Dret són els valors bàsics i fonamentals de la Unió Europea, que van estar consagrats en el Tractat fundacional que va estar reforçat amb la adopció de la Carta dels Drets Fonamentals. Els països que es volen incorporar a la UE han de respectar tots i cada un dels Drets Humans. També han de respectar els drets humans aquells països amb els quals hagin celebrat acords comercials o de un altre tipus amb la UE. 

    La Unió Europea és una institució democràtica ja que cada un dels vint-i-set comissaris que componen la Comissió Europea són els Caps d' Estat escullits per cada estat membre de la UE; per exemple: el Sr. Zapatero és el Cap d' Estat d' Espanya que ha estat ecullit per nosaltres, la població espanyola, i que és un dels membres de la Comissió Europea. 

    Els Drets Humans NO tenen límit d' edat
    Segons la Unió Europea els drets humans són universals i indivisibles, per això els promou i defent de manera activa. La política dels drets humans de la Unió es centra en els drets civils, polítics, económics, socials i culturals, però també promou els drets de les dones, els nens, les minoríes i els desplaçats.

    NO a la discriminació per EDAT








    3. Els reptes de la Unió Europea:

    1- Futures ampliacions: La UE actualment té cinc possibles candidats per la seva ampliació; dels quals són: Croacia , Turquía(els dos des del 2004), Montenegro(des del 2010) , República de Macedonia( des del 2005) i Islandia (des del 2010).
    La Comissió Europea va valorar positivament a Croacia i la República de Macedonia intentant restrasar el procés amb Turquia. 

    Mapa d' ampliació de la U

















    •  Els 27 Estats Membres de la UE.
    •  Candidats oficials: Croacia, Macedonia i Turquia.
    • Solicitut formal d' ingrès: Albània, Islàndia, Montenegro i Sèrbia.
    • Rebuig de Noruega a la UE en el Referèndum del 1972-1994.
    • Rebuig de Suïssa a la UE en el Referèndum del 1992-2001.
    • Estats rebutjats: el Marroc

    2- Rellançament del procés de Lisboa: Aquest és un plan de desenvolupament de la UE que va ser aprobat pel Consell Europeu el 23 i 24 de Març del 2000. L' objectiu era el següent:

    " Convertir la economia de la Unió en la economia de coneixement més competitiva i dinàmica del món, abans del 2010, capaç d' un creixement econòmic durader acompanyat d' una millora  quantitativa i qualitativa del treball i una major cohesió social» 

    3- Elaboració de les perspectives financeres: Per poder seguir construint i integrant Europa, l' instrument de financiació de la Unió és l' aspecte principal. Las negociacions de les perspectives financieres són extremadament importants, ja que, del resultat  de las mateixes, dependen els recursos financers assignats durant el període 2007-2013 a cada Estat/regió de la Unió. Per això, cal destacar la recient presentació, per part de la Comisió, del nou model de financiació de la Unió. 
    • La necessitat de obtenir els recursos suficients per les  noves prioritats que es formulen, amb la finalitat d' aconseguir els objetius de les diferents polítiques que es pretenen desenvolupar amb els compromissos de Lisboa.
    • Cal destacar l' interès que té Espanya per la matèria. La recent incorporació dels 10 nous  Estats, amb una prosperitat que no arriba al  50% de la mitja europea, incrementarà les dificultats econòmiques regionals. Per això Espanya, es disposa a contribuir de manera equitativa a la financiació de la ampliació de la Unió en el marc de las següents perspectives  Financeres.